Ver mapa más grande
Mascletà Aldaia
Falla Sant Antoni 2006
Aldaya (en valenciano y oficialmente Aldaia) es un municipio de la Comunidad Valenciana, España. Situado en la zona oeste del área metropolitana de Valencia, en la provincia de Valencia. Cuenta con 28.138 habitantes (INE 2007).
Perteneciente a la Huerta Oeste, el pueblo está situado en la zona de contacto entre la Huerta de Valencia y el llano de Cuart, hasta las estribaciones de la Sierra Perenchiza. El término es completamente llano. El clima es templado.
Cruza el término la acequia de Manises, que trae agua del río Turia, distribuidas después por la acequia llamada del Comuner d´Aldaia.
La población de Aldaya se encuentra dividida por la línea férrea de Madrid-Valencia. El pueblo está muy cerca de Alacuás, con el que casi forman un solo núcleo urbano.
El término municipal de Aldaya limita con las localidades de Alacuás, Cuart de Poblet, Chirivella, Chiva y Torrente, todas ellas de la provincia de Valencia.
Historia de Aldaia
Es coneixen restes de la cultura romana en diversos llocs del terme. Després de la conquesta de Jaume I, Aldaia fou atorgada al monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València, a l'igual que la població veïna de Quart de Poblet, compartint amb esta les mateixes vicissituds històriques fins a l'extinció de les senyories en el segle XIX.
Evolució demogràfica
La història demogràfica és semblant a la d’altres nuclis de la comarca de l'Horta Sud: en 1510 el poble tenia 46 famílies, que pujaren a 60 en 1572 i a 130 en 1609. Amb l'expulsió dels moriscos i la crisi general del segle XVII, la població del terme va baixar a 110 famílies en 1646, que perduraren aproximadament durant tot el segle, fins a 1713.
Se sap que en 1787 en Aldaia vivien 1.500 persones, i en 1877 ja eren 2.175 els habitants. A partir d'ací, el creixement ha estat constant, moderat a les primeres dècades del segle XX: al 1900 arribaven fins a 2.900 i en 1930 es sobrepassaven els 3.500 habitants i trenta anys després, en 1960, el poble s'havia duplicat fins als 7.380 habitants.
La corrent immigratòria de la dècada dels seixanta i setanta explica que al 1981 Aldaia concentrara 20.800 persones, pràcticament triplicant el nombre d'habitants en vint anys. Fins i tot en l'última dècada, la població ha augmentat en uns quatre mil habitants, fins arribar als més de 27.000 de l'actualitat.
Cal destacar que Aldaia és un municipi jove, perquè predominen les persones entre els 16 i els 40 anys d'edat. Este creixement demogràfic s'ha vist correspost amb una expansió urbana des del vell nucli originari de la Plaça de la Constitució, Coladors, Santa Bàrbara, Sant Antoni i Carrer Major. Aldaia comptava amb una gran cisterna del segle XIV en l'antic carrer de la Pilota que rebia aigua de la sèquia de Benàger-Faitanar.
De la zona antiga del poble cal destacar l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Anunciació, edifici construït entre les acaballes del segle XV i començaments del XVI, amb reformes i decoracions posteriors -sobretot del segle XVIII- que no amaguen els trets gòtics de la fàbrica original, especialment en les nervadures de la nau principal, que té 16 metres de longitud, 15 d'alçada i 9 d'amplitud. La capella de la Comunió és del segle XIX.
Expansió e indústria local
A partir del nucli central, el poble es va estendre cap al sud en els anys trenta, buscant la via fèrria de la línia d'Utiel mitjançant el carrer de l'Església. Després, la progressió ha estat més general en totes les direccions, creuant fins i tot el ferrocarril i apropant-se als primers barris d'Alaquàs, gràcies a l'avinguda Dos de Maig, continuació del vell carrer de l'Església.
Tradicionalment, Aldaia ha estat un poble de base econòmica artesanal, evolucionant cap a l'activitat industrial (37% dels ocupats). Al segle XIX i XX, els "teulers", tallers de pipes i joguines i, sobretot, els ventalls caracteritzaven la manufactura del poble. Ara els sectors secundaris són altres: indústria de la fusta, fabricació de productes metàl·lics, plàstics i encara queden algunes empreses que fabriquen i venen els coneguts ventalls d'Aldaia.
Ara, sols un 1'5% dels ocupats del poble treballen encara al camp, conreant les 769 hectàrees de regadiu i les 45 de secà. En les primeres destaquen els cítrics (amb 613 hectàrees) i en les segons les garrofes (26 hectàrees). Els treballadors dels serveis son un 49 %, mentre que els del sector de la construcció són un 12%.
En relació al seu terme, Aldaia té molt de sòl industrial: un 20% del terme. Esta superfície és reparteix entre les dotze zones que existeixen, quasi totes elles en la meitat oriental i al voltant del nou enllaç amb la N-III des d'Albal i del ferrocarril. Es tracta de les zones de La Fillola, casc urbà del Barri del Crist, La Lloma, Sant Josep, Coscollar, Barranc dels Cavalls, El Crist, Encreullades, Carretera Pla de Quart, El Pou, casc urbà d'Aldaia i Bonaire.
Cultura i tradicions
Hi ha restes de l'època romana trobats en l'Ereta dels Moros, La Punja i Les Bases, tot destruït pels usos industrials i agrícoles. Es celebren les festes del Crist dels Necessitats en el mes d'agost. Els habitants d'este municipi reben el nom d'aldaiers.
Monumentos de Aldaia
Iglesia Parroquial. Fue construida en el siglo XV y posteriormente restaurada con estilo churrigueresco. En la capilla de San Esteban hay un tríptico de Nicolás Borrás.
La Iglesia es del XVI, como atestiguan sus archivos y de estilo gotico valenciano tardío. En el siglo XVII fue cubierta interiormente por yeserías de estilo churrieresco. No hay ninguna capilla en la actualidad de San Esteban, pues ahora es dedicada a San Francisco. Destaca la imagén del Cristo de los Necesitados, Patrón principal de la población, del insigne escultor Melitón Comes, realizada en 1940 tras la destrucción de la anterior en 1936. En el techo de la capilla del Cristo destacan sus pinturas del siglo XVIII. El Campanario también del siglo XVI, fue restaurado recientemente y destaca la sonoridad de sus campanas, como afirma el Gremio de Campaneros de Valencia. La Cisterna del siglo XVII, situada en los bajos del Ayuntamiento nuevo es también digna de ver.
Economia de Aldaia
En la zona de regadío se cultivan naranjos, hortalizas, algodón, tabaco, alfalfa, etc. En el secano se cosecha trigo, algarrobos, olivos y vid.
La actividad industrial ha recibido un gran impulso en la segunda mitad del siglo XX. En el siglo XIX había ya varias fábricas de abanicos y juguetes. En los primeros años de la segunda mitad del siglo XX, Aldaya registró una fuerte corriente migratoria, aumentando la población en un 104 por cien. Destacan empresas de abanicos como "Guzmán" o Abanicos Manel, antes Abanicos Tarsa (véase www.abanicostarsa.com donde veran interesantes historias, como se realizan los abanicos o como es su particular lenguaje).
Fiestas de Aldaia
San Antonio Abad. Se celebra el 17 de enero.
Fallas.
Fiestas Mayores. Se celebran fiestas al Cristo de los Necesitados del 27 de julio al 6 de agosto.
Fiestas de la Virgen de la Victoria.Se celebrán el primer fin de semana de septiembre.
Fiestas de San Roque.Se celebrán el segundo fin de semana de septiembre.
Fiestas de la Virgen de la Saleta. Se celebran el tercer fin de semana de septiembre.
Perteneciente a la Huerta Oeste, el pueblo está situado en la zona de contacto entre la Huerta de Valencia y el llano de Cuart, hasta las estribaciones de la Sierra Perenchiza. El término es completamente llano. El clima es templado.
Cruza el término la acequia de Manises, que trae agua del río Turia, distribuidas después por la acequia llamada del Comuner d´Aldaia.
La población de Aldaya se encuentra dividida por la línea férrea de Madrid-Valencia. El pueblo está muy cerca de Alacuás, con el que casi forman un solo núcleo urbano.
El término municipal de Aldaya limita con las localidades de Alacuás, Cuart de Poblet, Chirivella, Chiva y Torrente, todas ellas de la provincia de Valencia.
Historia de Aldaia
Es coneixen restes de la cultura romana en diversos llocs del terme. Després de la conquesta de Jaume I, Aldaia fou atorgada al monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València, a l'igual que la població veïna de Quart de Poblet, compartint amb esta les mateixes vicissituds històriques fins a l'extinció de les senyories en el segle XIX.
Evolució demogràfica
La història demogràfica és semblant a la d’altres nuclis de la comarca de l'Horta Sud: en 1510 el poble tenia 46 famílies, que pujaren a 60 en 1572 i a 130 en 1609. Amb l'expulsió dels moriscos i la crisi general del segle XVII, la població del terme va baixar a 110 famílies en 1646, que perduraren aproximadament durant tot el segle, fins a 1713.
Se sap que en 1787 en Aldaia vivien 1.500 persones, i en 1877 ja eren 2.175 els habitants. A partir d'ací, el creixement ha estat constant, moderat a les primeres dècades del segle XX: al 1900 arribaven fins a 2.900 i en 1930 es sobrepassaven els 3.500 habitants i trenta anys després, en 1960, el poble s'havia duplicat fins als 7.380 habitants.
La corrent immigratòria de la dècada dels seixanta i setanta explica que al 1981 Aldaia concentrara 20.800 persones, pràcticament triplicant el nombre d'habitants en vint anys. Fins i tot en l'última dècada, la població ha augmentat en uns quatre mil habitants, fins arribar als més de 27.000 de l'actualitat.
Cal destacar que Aldaia és un municipi jove, perquè predominen les persones entre els 16 i els 40 anys d'edat. Este creixement demogràfic s'ha vist correspost amb una expansió urbana des del vell nucli originari de la Plaça de la Constitució, Coladors, Santa Bàrbara, Sant Antoni i Carrer Major. Aldaia comptava amb una gran cisterna del segle XIV en l'antic carrer de la Pilota que rebia aigua de la sèquia de Benàger-Faitanar.
De la zona antiga del poble cal destacar l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Anunciació, edifici construït entre les acaballes del segle XV i començaments del XVI, amb reformes i decoracions posteriors -sobretot del segle XVIII- que no amaguen els trets gòtics de la fàbrica original, especialment en les nervadures de la nau principal, que té 16 metres de longitud, 15 d'alçada i 9 d'amplitud. La capella de la Comunió és del segle XIX.
Expansió e indústria local
A partir del nucli central, el poble es va estendre cap al sud en els anys trenta, buscant la via fèrria de la línia d'Utiel mitjançant el carrer de l'Església. Després, la progressió ha estat més general en totes les direccions, creuant fins i tot el ferrocarril i apropant-se als primers barris d'Alaquàs, gràcies a l'avinguda Dos de Maig, continuació del vell carrer de l'Església.
Tradicionalment, Aldaia ha estat un poble de base econòmica artesanal, evolucionant cap a l'activitat industrial (37% dels ocupats). Al segle XIX i XX, els "teulers", tallers de pipes i joguines i, sobretot, els ventalls caracteritzaven la manufactura del poble. Ara els sectors secundaris són altres: indústria de la fusta, fabricació de productes metàl·lics, plàstics i encara queden algunes empreses que fabriquen i venen els coneguts ventalls d'Aldaia.
Ara, sols un 1'5% dels ocupats del poble treballen encara al camp, conreant les 769 hectàrees de regadiu i les 45 de secà. En les primeres destaquen els cítrics (amb 613 hectàrees) i en les segons les garrofes (26 hectàrees). Els treballadors dels serveis son un 49 %, mentre que els del sector de la construcció són un 12%.
En relació al seu terme, Aldaia té molt de sòl industrial: un 20% del terme. Esta superfície és reparteix entre les dotze zones que existeixen, quasi totes elles en la meitat oriental i al voltant del nou enllaç amb la N-III des d'Albal i del ferrocarril. Es tracta de les zones de La Fillola, casc urbà del Barri del Crist, La Lloma, Sant Josep, Coscollar, Barranc dels Cavalls, El Crist, Encreullades, Carretera Pla de Quart, El Pou, casc urbà d'Aldaia i Bonaire.
Cultura i tradicions
Hi ha restes de l'època romana trobats en l'Ereta dels Moros, La Punja i Les Bases, tot destruït pels usos industrials i agrícoles. Es celebren les festes del Crist dels Necessitats en el mes d'agost. Els habitants d'este municipi reben el nom d'aldaiers.
Monumentos de Aldaia
Iglesia Parroquial. Fue construida en el siglo XV y posteriormente restaurada con estilo churrigueresco. En la capilla de San Esteban hay un tríptico de Nicolás Borrás.
La Iglesia es del XVI, como atestiguan sus archivos y de estilo gotico valenciano tardío. En el siglo XVII fue cubierta interiormente por yeserías de estilo churrieresco. No hay ninguna capilla en la actualidad de San Esteban, pues ahora es dedicada a San Francisco. Destaca la imagén del Cristo de los Necesitados, Patrón principal de la población, del insigne escultor Melitón Comes, realizada en 1940 tras la destrucción de la anterior en 1936. En el techo de la capilla del Cristo destacan sus pinturas del siglo XVIII. El Campanario también del siglo XVI, fue restaurado recientemente y destaca la sonoridad de sus campanas, como afirma el Gremio de Campaneros de Valencia. La Cisterna del siglo XVII, situada en los bajos del Ayuntamiento nuevo es también digna de ver.
Economia de Aldaia
En la zona de regadío se cultivan naranjos, hortalizas, algodón, tabaco, alfalfa, etc. En el secano se cosecha trigo, algarrobos, olivos y vid.
La actividad industrial ha recibido un gran impulso en la segunda mitad del siglo XX. En el siglo XIX había ya varias fábricas de abanicos y juguetes. En los primeros años de la segunda mitad del siglo XX, Aldaya registró una fuerte corriente migratoria, aumentando la población en un 104 por cien. Destacan empresas de abanicos como "Guzmán" o Abanicos Manel, antes Abanicos Tarsa (véase www.abanicostarsa.com donde veran interesantes historias, como se realizan los abanicos o como es su particular lenguaje).
Fiestas de Aldaia
San Antonio Abad. Se celebra el 17 de enero.
Fallas.
Fiestas Mayores. Se celebran fiestas al Cristo de los Necesitados del 27 de julio al 6 de agosto.
Fiestas de la Virgen de la Victoria.Se celebrán el primer fin de semana de septiembre.
Fiestas de San Roque.Se celebrán el segundo fin de semana de septiembre.
Fiestas de la Virgen de la Saleta. Se celebran el tercer fin de semana de septiembre.
Ayuntamiento de Aldaia
Plaza Constitución, 10
46960 - Aldaia
Tel: 961 501 500
No hay comentarios:
Publicar un comentario