Ver mapa más grande
Vista de les Cases d'alcanar
Dia turista a Les Cases d'alcanar
Les vies de comunicació més importants que travessen el Montsià, són l’autopista A-7 i la carretera N-340 que la uneixen amb Barcelona, Tarragona i València i la carretera N-230 o eix de l'Ebre que la connecta amb les terres de Lleida. D'altra banda, la comarca també està travessada per la línia de ferrocarril de Barcelona a València però l'estació propera més important és la de Tortosa (Baix Ebre).
Historia de Les Cases de Alcanar:
L’acta de fundació i establiment de la ciutat de San Felipe l’any 1740, seria el primer document que podríerm considerar com a formació del nucli de Les Cases a on el rei Felip V fa donació del permís i terreny per a poblar “en estas Casas, de la Torre de San Felipe de la villa de Alcanar en cuyo territorio segun proyecto dirigido y presentado en la Corte por el Sr.D. Juan Caballero, Sargento Mayor de la plaza de Tortosa, se debe establecer una Población de cuantas familias vengan acudiendo a las cuales se les concederá como a los que estamos ya establecidos, el terreno que pidiere para fabricar casas y diez y seis años o mas Privilegios... En cuya consideracion por la divina Clemencia con la Real Piedad de S:M: y el auxilio de mis protectores espero como es natural que en lo sucesivo logre yo lo dicho Joseph Esteller ser reputado tenido y mirado por uno de los primeros fundadores de esta nueva Población la que según proyecto y queriendo Dios se llamará villa o ciudad de San Felipe cuyo aumento y breve establecimiento deseo al Rey nuestro Amo como uno de sus fidelisimos vecinos de la villa de Alcanar y pobladores de estas Casas de la Torre de San Phelipe fecho en este dicho paraje / para noticia / a veinte y siete de Enero de mil setecientos y cuarenta = Joseph Esteller = Rubricado."
Felip V, avançant-se al projecte de Carles III, volia fundar una gran ciutat però el projecte no fructificà i només quedà com a lloc a on una guarnició d’un destacament de cavalleria en uns magatzems de productes que servirien més tard per fer cabotatge feu que es reuní la població dispersa de la zona per resguardar-se dels possibles pillatges i trobar-se més segurs.
Últimament fou més coneguda per la Torre Sant Pere, segurament per haver-se construït una petita església. Testimonis recordaren que no era situada a la zona de església, perquè a principis del s. XX servia per a la ramaderia descanses pel pas del lligallo que passa per la plaça St. Pere. Es creu que moltes de les pedres que formaven part de la construcció de la torre passaren a mans de particulars que aprofitaren per construir els seus habitatges particulars.
Les dones i els homes de Les Cases, de gentilici casenc i casenca, sempre han estat lligats a la vida de la mar, han estat i són, sobretot mariners i marineres, a on possiblement des de l’època dels àrabs podrien ser els primers pobladors: els bah’riiiún ahl al-Àndalus.
La Punta de Benifallim que el llibre de n’Agustí Bel defineix per T’araf Beni H’àlim, justament la serreta de Tana. Benifallim a la vessant més meridional de l’Alt de Mas d’en Serrà, enfront del barranc de Les Cases ( antigament St. Jaume) i a un 1.5 Km de la costa; l’altre indret anomenat la Punta és un petit turonet localitzat a l’extrem oriental de cim de Mas d’en Serrà, pas obligat per al pas de les poblacions veïnes.
La Punta de Benifallim surt per primera vegada a la carta pobla d’Alcanar, de l’any 1239, com a límit territorial ; més tard l’any 1251, l’abat de Sant Cugat del Vallès, senyor de la Ràpita un honor de lloc anomenat La Punta, dins del castell de La Ràpita, lloc relacionat tradicionalment a La Punta de Benifallim.
Hom ha cregut que per la raó del topònim hi havia un assentament islàmic, que ha estat corroborat per les troballes de ceràmica andalusina i per la documentació de la donació de La Ràpita i el comte Berenguer III al monestir de Sant Cugat l’any 1097. En aquest document s’anomenen una trentena d’assentaments, la meitat de les quals comencen per Beni. Es devia tractar d’un lloc agrari format per diverses alqueries dessiminades pel barranc de Les Cases i possiblement per La Punta.
La restes de la Vila estan dessiminades a un costat i a l’altre del barranc de Les Cases, al costat meridional del Mas d’en Serrà es troben les restes d’una estructura de planta circular amb murs gruixuts d’obra de maçoneria (obra feta per pedres o maons treballada amb calç) amb la coberta enrunada. A l’altra part del barranc hi ha les restes d’un gran mur.
Aproximadament a uns 2Km. a on actualment hi ha un càmping, es trobà unes sepultures que podrien ser una necròpolis de la Punta de Benifallim.
L’origen del nucli actual comença a finals del segle XIX, l’any 1862 quan l’alcalde Lluc Beltran aconsegueix el permís d’embarcament i propicià el comerç de cabotatge per al transport de cítrics, garrofes i altres productes que fan que augmenti la població degut a l’agrupament dels veïns dispersos per la zona. També coincideix amb la data que acabà la construcció de l’església amb honor al patró dels mariners, St. Pere pescador.
El nucli de Les Cases l’any 1845 no sobrepassava de la trentena d’edificis i habitatges, on residien 20 mariners i alguns pagesos. Els anys 1765, 1776, 1811 i 1829 hi ha constància de garroferars i de sénies a la partida de Les Cases i el 1832, d’un corral de la família Reverter.
Si passem a dates més actuals, a censos més contemporanis observem que a l’any 1970 hi havien 460 habitants i el 1981, 743 habitants.
Al nomenclàtor de l’any 1986 a Les Cases hi havien 734 habitants, amb un total de 332 homes i 402 dones, però si agafem la perifèria del nucli, les urbanitzacions hi ha un total de 1756 persones censades que sumades a la població anterior farien una suma total de 2490 habitants, amb 888 homes i 838 dones. La població total del municipi d’Alcanar era de 8023 habitants ( a la ciutat 6406 veïns) de dret i 7997 de fet, això representa que la zona turística de Les Cases i les urbanitzacions que representen la perifèria del municipi són el 31% del total de la població.
Les dades de l’any 1991 és molt més complet: el nucli estava format per un total de 764 veïns a on hi havien 398 dones i 366 homes, 794 habitatges, 249 de principals i 545 de no principals. Els habitants totals del municipi d’Alcanar l’any 1991 era de 7848 veïns ( a la ciutat 6212) de dret i de fet. La zona perifèrica tenia un total de 1690 habitants, d’aquests hi ha que ressaltar que 571 són considerats “disseminats”. Si sumem la zona perifèrica i Les Cases fan un total de 2454 habitants a on s’observa una pèrdua de població de 36 veïns.
L’any 1996 al nucli Les Cases hi havia 799 habitants ( 377 homes i 422 dones); ressalta al nomenclàtor de l’Institut d’Estadística de Catalunya la xifra de 874 habitants al nucli de Les Cases ( 418 homes i 456 dones). Al municipi d’Alcanar aquest any hi ha censades 7727 persones ( al nucli 6624) .
Gastronomia de Les Cases de Alcanar
El poble de Les Cases és ben conegut i apreciat per la seva bellesa, tranquil·litat i el caliu de la seva gent....però pel que veritablement és reconegut és per la seva gastronomia marinera. Aquesta gastronomia uneix els sabors del peix i marisc del Mediterrani amb les hortalisses i l’oli d’oliva dels camps els quals formen un jardí verd i ordenat.
El peix es pescat per famílies de pescadors que generació darrera generació han proporcionat peix fresc que unit a la saviesa amb cuina tradicional dels mestres de cuina locals, han portat a Les Cases a obtenir un cert renom en el món culinari.
Es molta la gent que aprofita tenir un dia de festa o descans per “escaparse” a Les Cases per gaudir d’aquells àpats fets amb receptes que han passat de pares a fills desde fa generacions i que deixen a un tan satisfet que hi torna quan pot.
Són típics entre altres els següents plats:
Fideuà, arrosejat, llagostins, caldereta de llagosta, rap a l’ametlla, romesco, suquet de peix, fritada de peix,....
No dubteu en venir al poble i provar la nostra gastronomia, ja sigui per la màgia que te el poble com per la frescor i qualitat dels aliments que sense dubte provocaran una hemorràgia de plaer culinari als vostres paladars.
Les Festes de Les Cases de Alcanar
Les festes de Les Cases són dies de gran sensibilitat marinera perquè es fan en honor als patrons del poble. A part de festes puntuals com el solstici d’estiu el dia de Sant Joan , a on es porta la flama del Canigó per encendre les foguerades que planten el jovent del poble; els carnavals abans de la quaresma de setmana Santa.
Podem distingir-les de les més principals que són al mes de Juliol la festa de la Mare de Déu del Carme patrona dels mariners. Durant tot el dia es fan actes i la cerimònia religiosa que després de l’eucaristia els mariners i marineres porten la mare de Déu en barca a sortir a la mar perquè beneeixi i doni sort per millorar la pesca. Totes les barques s’engalanen fent que el port tingui una aparença espectacular i festiva.
A l’agost són les festes i tradicions per excel·lència: El dia 15, la mare de Déu d’agost. Comencen el cap de setmana anterior i acaben el posterior d’aquest dia. Ressalten les tradicionals corregudes de bous per la plaça feta de cadafals a l’esplanada del port, a la vora de la mar i, el bou embolat, un bou a on se li posen a les banyes dues boles que després se li encenen; es fan per la nit perquè impressioni més la llum de les seves banyes i per als que el toregen com per al públic que assisteix a la festa faci la sensació de més pànic, però també ressalta més l’estètica del lloc, típic de les nostres comarques, a la matinada es solen fer vaques confiteres, s’anomen així perquè es tiren caramels i confits mentre la gent salta a la plaça a torejar-les, mentre la gràcia resideix en arreplegar els caramels que s’han tirat a la plaça de bous.
Per les nits els balls populars són els actes majoritaris intercalant altres actes com cinema o discoteca portàtil a l’esplanada del port que al costat de l’aigua de la mar amb una temperatura ideal en aquestes nits caloroses d’estiu i, a més a més, gratis.
Historia de Les Cases de Alcanar:
L’acta de fundació i establiment de la ciutat de San Felipe l’any 1740, seria el primer document que podríerm considerar com a formació del nucli de Les Cases a on el rei Felip V fa donació del permís i terreny per a poblar “en estas Casas, de la Torre de San Felipe de la villa de Alcanar en cuyo territorio segun proyecto dirigido y presentado en la Corte por el Sr.D. Juan Caballero, Sargento Mayor de la plaza de Tortosa, se debe establecer una Población de cuantas familias vengan acudiendo a las cuales se les concederá como a los que estamos ya establecidos, el terreno que pidiere para fabricar casas y diez y seis años o mas Privilegios... En cuya consideracion por la divina Clemencia con la Real Piedad de S:M: y el auxilio de mis protectores espero como es natural que en lo sucesivo logre yo lo dicho Joseph Esteller ser reputado tenido y mirado por uno de los primeros fundadores de esta nueva Población la que según proyecto y queriendo Dios se llamará villa o ciudad de San Felipe cuyo aumento y breve establecimiento deseo al Rey nuestro Amo como uno de sus fidelisimos vecinos de la villa de Alcanar y pobladores de estas Casas de la Torre de San Phelipe fecho en este dicho paraje / para noticia / a veinte y siete de Enero de mil setecientos y cuarenta = Joseph Esteller = Rubricado."
Felip V, avançant-se al projecte de Carles III, volia fundar una gran ciutat però el projecte no fructificà i només quedà com a lloc a on una guarnició d’un destacament de cavalleria en uns magatzems de productes que servirien més tard per fer cabotatge feu que es reuní la població dispersa de la zona per resguardar-se dels possibles pillatges i trobar-se més segurs.
Últimament fou més coneguda per la Torre Sant Pere, segurament per haver-se construït una petita església. Testimonis recordaren que no era situada a la zona de església, perquè a principis del s. XX servia per a la ramaderia descanses pel pas del lligallo que passa per la plaça St. Pere. Es creu que moltes de les pedres que formaven part de la construcció de la torre passaren a mans de particulars que aprofitaren per construir els seus habitatges particulars.
Les dones i els homes de Les Cases, de gentilici casenc i casenca, sempre han estat lligats a la vida de la mar, han estat i són, sobretot mariners i marineres, a on possiblement des de l’època dels àrabs podrien ser els primers pobladors: els bah’riiiún ahl al-Àndalus.
La Punta de Benifallim que el llibre de n’Agustí Bel defineix per T’araf Beni H’àlim, justament la serreta de Tana. Benifallim a la vessant més meridional de l’Alt de Mas d’en Serrà, enfront del barranc de Les Cases ( antigament St. Jaume) i a un 1.5 Km de la costa; l’altre indret anomenat la Punta és un petit turonet localitzat a l’extrem oriental de cim de Mas d’en Serrà, pas obligat per al pas de les poblacions veïnes.
La Punta de Benifallim surt per primera vegada a la carta pobla d’Alcanar, de l’any 1239, com a límit territorial ; més tard l’any 1251, l’abat de Sant Cugat del Vallès, senyor de la Ràpita un honor de lloc anomenat La Punta, dins del castell de La Ràpita, lloc relacionat tradicionalment a La Punta de Benifallim.
Hom ha cregut que per la raó del topònim hi havia un assentament islàmic, que ha estat corroborat per les troballes de ceràmica andalusina i per la documentació de la donació de La Ràpita i el comte Berenguer III al monestir de Sant Cugat l’any 1097. En aquest document s’anomenen una trentena d’assentaments, la meitat de les quals comencen per Beni. Es devia tractar d’un lloc agrari format per diverses alqueries dessiminades pel barranc de Les Cases i possiblement per La Punta.
La restes de la Vila estan dessiminades a un costat i a l’altre del barranc de Les Cases, al costat meridional del Mas d’en Serrà es troben les restes d’una estructura de planta circular amb murs gruixuts d’obra de maçoneria (obra feta per pedres o maons treballada amb calç) amb la coberta enrunada. A l’altra part del barranc hi ha les restes d’un gran mur.
Aproximadament a uns 2Km. a on actualment hi ha un càmping, es trobà unes sepultures que podrien ser una necròpolis de la Punta de Benifallim.
L’origen del nucli actual comença a finals del segle XIX, l’any 1862 quan l’alcalde Lluc Beltran aconsegueix el permís d’embarcament i propicià el comerç de cabotatge per al transport de cítrics, garrofes i altres productes que fan que augmenti la població degut a l’agrupament dels veïns dispersos per la zona. També coincideix amb la data que acabà la construcció de l’església amb honor al patró dels mariners, St. Pere pescador.
El nucli de Les Cases l’any 1845 no sobrepassava de la trentena d’edificis i habitatges, on residien 20 mariners i alguns pagesos. Els anys 1765, 1776, 1811 i 1829 hi ha constància de garroferars i de sénies a la partida de Les Cases i el 1832, d’un corral de la família Reverter.
Si passem a dates més actuals, a censos més contemporanis observem que a l’any 1970 hi havien 460 habitants i el 1981, 743 habitants.
Al nomenclàtor de l’any 1986 a Les Cases hi havien 734 habitants, amb un total de 332 homes i 402 dones, però si agafem la perifèria del nucli, les urbanitzacions hi ha un total de 1756 persones censades que sumades a la població anterior farien una suma total de 2490 habitants, amb 888 homes i 838 dones. La població total del municipi d’Alcanar era de 8023 habitants ( a la ciutat 6406 veïns) de dret i 7997 de fet, això representa que la zona turística de Les Cases i les urbanitzacions que representen la perifèria del municipi són el 31% del total de la població.
Les dades de l’any 1991 és molt més complet: el nucli estava format per un total de 764 veïns a on hi havien 398 dones i 366 homes, 794 habitatges, 249 de principals i 545 de no principals. Els habitants totals del municipi d’Alcanar l’any 1991 era de 7848 veïns ( a la ciutat 6212) de dret i de fet. La zona perifèrica tenia un total de 1690 habitants, d’aquests hi ha que ressaltar que 571 són considerats “disseminats”. Si sumem la zona perifèrica i Les Cases fan un total de 2454 habitants a on s’observa una pèrdua de població de 36 veïns.
L’any 1996 al nucli Les Cases hi havia 799 habitants ( 377 homes i 422 dones); ressalta al nomenclàtor de l’Institut d’Estadística de Catalunya la xifra de 874 habitants al nucli de Les Cases ( 418 homes i 456 dones). Al municipi d’Alcanar aquest any hi ha censades 7727 persones ( al nucli 6624) .
Gastronomia de Les Cases de Alcanar
El poble de Les Cases és ben conegut i apreciat per la seva bellesa, tranquil·litat i el caliu de la seva gent....però pel que veritablement és reconegut és per la seva gastronomia marinera. Aquesta gastronomia uneix els sabors del peix i marisc del Mediterrani amb les hortalisses i l’oli d’oliva dels camps els quals formen un jardí verd i ordenat.
El peix es pescat per famílies de pescadors que generació darrera generació han proporcionat peix fresc que unit a la saviesa amb cuina tradicional dels mestres de cuina locals, han portat a Les Cases a obtenir un cert renom en el món culinari.
Es molta la gent que aprofita tenir un dia de festa o descans per “escaparse” a Les Cases per gaudir d’aquells àpats fets amb receptes que han passat de pares a fills desde fa generacions i que deixen a un tan satisfet que hi torna quan pot.
Són típics entre altres els següents plats:
Fideuà, arrosejat, llagostins, caldereta de llagosta, rap a l’ametlla, romesco, suquet de peix, fritada de peix,....
No dubteu en venir al poble i provar la nostra gastronomia, ja sigui per la màgia que te el poble com per la frescor i qualitat dels aliments que sense dubte provocaran una hemorràgia de plaer culinari als vostres paladars.
Les Festes de Les Cases de Alcanar
Les festes de Les Cases són dies de gran sensibilitat marinera perquè es fan en honor als patrons del poble. A part de festes puntuals com el solstici d’estiu el dia de Sant Joan , a on es porta la flama del Canigó per encendre les foguerades que planten el jovent del poble; els carnavals abans de la quaresma de setmana Santa.
Podem distingir-les de les més principals que són al mes de Juliol la festa de la Mare de Déu del Carme patrona dels mariners. Durant tot el dia es fan actes i la cerimònia religiosa que després de l’eucaristia els mariners i marineres porten la mare de Déu en barca a sortir a la mar perquè beneeixi i doni sort per millorar la pesca. Totes les barques s’engalanen fent que el port tingui una aparença espectacular i festiva.
A l’agost són les festes i tradicions per excel·lència: El dia 15, la mare de Déu d’agost. Comencen el cap de setmana anterior i acaben el posterior d’aquest dia. Ressalten les tradicionals corregudes de bous per la plaça feta de cadafals a l’esplanada del port, a la vora de la mar i, el bou embolat, un bou a on se li posen a les banyes dues boles que després se li encenen; es fan per la nit perquè impressioni més la llum de les seves banyes i per als que el toregen com per al públic que assisteix a la festa faci la sensació de més pànic, però també ressalta més l’estètica del lloc, típic de les nostres comarques, a la matinada es solen fer vaques confiteres, s’anomen així perquè es tiren caramels i confits mentre la gent salta a la plaça a torejar-les, mentre la gràcia resideix en arreplegar els caramels que s’han tirat a la plaça de bous.
Per les nits els balls populars són els actes majoritaris intercalant altres actes com cinema o discoteca portàtil a l’esplanada del port que al costat de l’aigua de la mar amb una temperatura ideal en aquestes nits caloroses d’estiu i, a més a més, gratis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario