Ver mapa más grande
Sardanes: aplec d'Esplugues de Llobregat
Ball de Gegants d'Esplugues de Llobregat
Esplugas de Llobregat (en catalán y oficialmente desde 1981 Esplugues de Llobregat) es un municipio de la comarca del Bajo Llobregat (anteriormente perteneciente a la del Barcelonés, de la que se separó), en la provincia de Barcelona, Cataluña, España.
Esplugues de Llobregat está emplazada en la provincia catalana de Barcelona, en la comarca del Baix Llobregat. Tiene una superficie de 4,6 km2 y se trata de una ciudad que vive principalmente del sector industrial.
Con un ayuntamiento gobernado por el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en las últimas décadas ha pasado de ser una población eminentemente industrial a una ciudad de servicios, próxima a Barcelona y que ha sabido conservar su señas de identidad. Destaca especialmente su singular casco antiguo, único en el Bajo Llobregat con espacios tan pintorescos y románticos como la Calle Montserrat o masías como Can Cortarda, edificio donde residió el Barón de Maldà, autor de la obra clave en la literatura catalana de finales del siglo XVIII, el "Calaix de Sastre". Cabe destacar también la amplia red de parques y zonas verdes de Esplugues como el parque de la Solidaridad, el del torrent d'en Farré o el de Can Vidalet, entre otros. La montaña de Sant Pere Màrtir es el mirador natural del municipio.
Limita con las Poblaciones de :
Barcelona
San Justo Desvern
San Juan Despí
Hospitalet de Llobregat
Cornellá de Llobregat
Longitud: 2º4'45"
Latitud: 41º21'1"N
Historia de Esplugues de Llobregat (en catala)
Un tros de paret de la Torre dels Lleons és, possiblement, l’únic testimoni localitzat que
demostra l’existència dels primers assentaments humans en el nostre terme municipal.
Tal vegada correspondria a les restes d’una vil·la romana emplaçada a la vora de la Via
Augusta, camí principal de comunicació que tindria Esplugues fins a la construcció de la
carretera Reial al segle XVIII.
La documentació més antiga trobada és de l’any 964 i correspon a un testament que parla de
cases, hortes i vinyes situades a Esplugues, sense esmentar però cap nucli de població. No
serà fins l’any 1096 quan es farà la primera delimitació del territori enregistrant una desena de
cases amb una cinquantena d’habitants.
Per documentació del s.XII tenim referències que la família més important correspon als
Picalqués, propietaris d’un castell ( on hi ha la Torre dels Lleons ) i d’una bona part de terres
d’Esplugues. L’assentament d’ Esplugues quedaria articulat sobre dos nuclis fonamentals: el
turó de la Sagrera, on l’església faria d’eix aglutinador , amb masos al seu voltant com Can
Romaneda , Can Cortada o Can Pi; i el nucli derivat del feu de la família Picalqués. Al costat,
també, de l’antiga Via Augusta , hi restaria emplaçat el primitiu hostal de Picalqués. En el seu
entorn hi creixeria el Raval ( desaparegut amb la construcció de l’autopista A-2) , format per les
casetes dels treballadors del feu.
Aquesta distribució demogràfica i urbanística canviarà definitivament a finals del s. XVII com a
conseqüència de la construcció de la carretera Reial o camí Nou ( de Madrid a França )
manada construir ( 1763-5 ) per ordre del rei Carles III
.
La nova carretera desplaçarà el centre de la població ( com ho demostra el trasllat de l’hostal
de Picalqués del Raval a la carretera ) i connectarà el nucli de la vila amb una sèrie de masies
que estaven aïllades.
Progressivament, s’aniran construint casetes de planta baixa i pis amb un petit hort al llarg de la
carretera, amb preferència al cantó N. La majoria de les noves construccions son petites cases
individuals habitades per jornalers del camp.
A pols de l’augment de població aniran sorgint noves necessitats ateses per botiguers, ferrers,
sabaters… Esplugues deixarà progressivament de ser un poble únicament rural.
La situació geogràfica i estratègica d’Esplugues , a la vora de la ciutat de Barcelona i dintre de
l’`ambit del Baix Llobregat, expliquen el bon nombre d’episodis històrics que s’anaren succeint
en el pas pretèrit del temps.
Esplugues, ha esdevingut escenari de lluites i, sobint, camp d’operacions militars atès
l’emplaçament de mirador de la nostra muntanya de St. Pere Màrtir. Noms com el mariscal la
Mothe, en la seva intervenció en la guerra dels Segadors, o el del general Manso en les
conteses napoleòniques i d’altres més lligats al transcurs de les guerres carlines expliquen la
complicitat històrica que Esplugues ha tingut amb la resta del país al compàs dels canvis
socials i polítics.
A tall anecdòtic , assenyalem que l’ordre de bombardeig de la ciutat de Barcelona l’any 1842 la
va firmar Espartero emplaçat a Can Cortada. Des de Montjuic es van llançar un miler de
bombes durant catorze hores.
Esplugues , fins ben entrat el segle XX, tingué com a base econòmica fonamental l’agricultura.
Tot i que la manca de regadiu en una agricultura de secà havia obligat una bona part de la
població a trobar el seu mitja de subsistència en el conreu d’altres terres dels contorns., o bé
esdevenir mà d’obra de les fàbriques dels voltants .
Les primeres referències industrials estan lligades a la ceràmica i tota la producció lligada al
fang aprofitant la qualitat argilosa del sol. En perfecta harmonia conviurien les siluetes
allargassades de les xemeneies de les bòbiles al costat dels camps conreats per la vinya i el
blat. Destaquem la presència de la fàbrica de ceràmica artística Pujol i Bausis “ La Rajoleta “
instal·lada des de mitjan segle passat i de gran renom dins la producció ceràmica artística del
període modernista, especialment.
La millora de les comunicacions, la instal·lació d’aigua , llum i telèfon faran possible
l’emplaçament duran el primer terç de segle de petites fàbriques o empreses familiars.
No obstant això , no serà fins a partir dels anys 50 i 60 quan Esplugues se sumirà en un procés
accelerat i irreversible d’industrialització plena que precipitarà el seu pas de vila a ciutat. La
seva fesomia que, temps enrere , tan havia atret colònies d’estiuejants experimentarà diversos
canvis d’acord amb les transformacions quantitatives i qualitatives de la ciutat
Lugares de interes de Esplugues de Llobregat
La ciudad posee un rico patrimonio histórico-artístico. Un edificio que destaca por su valor e interés monumental es el monasterio de Santa María de Montsió, que cuenta con un claustro gótico que las monjas dominicas (propietarias) trasladaron desde su antigua ubicación. Otro edificio religioso destacado es la iglesia de Santa Magdalena, emplazada sobre una anterior. Entre los edificios civiles cabe resaltar la casa consistorial, de gran belleza, la torre de los Leones, el puente nuevo y C´an Ramoneda.
Castell de Picalquers o dels Lleónos
Fort de Sant Pere Martir
Iglesia Parroquial de Santa Magdalena
Monasterio de Santa María de Montsió
Buscar más monumentos en Esplugues De Llobregat
El Museo de Can Tinture
El Museo Can Tinturé de Esplugas de Llobregat, situado en un edificio construida a finales del siglo XIX por el arquitecto Claudi Duran Ventosa a petición de Joan Tinturé Campreciós, acoge el primer museo monográfico de azulejos de muestra de España. El fondo está formado principalmente por la colección de Salvador Miquel, adquirida en el año 1999 por el Ayuntamiento de Esplugues con el objetivo de preservarla y fomentar su estudio y difusión.
La colección, compuesta por más de tres mil azulejos de distintos estilos y modelos, descubre la importancia como expresión artística y patrimonio cultural del azulejo de muestra, un producto cerámico que sirvió para el revestimiento de las viviendas de Cataluña y del resto de la Península desde la época medieval hasta que se inició la industrialización de su proceso de fabricación. Son los azulejos que se solían colocar en las cocinas, servicios, retretes, bajos de balcón, arrimaderos y contrahuellas, aunque también se utilizaban para enmarcar y agrandar los paneles figurativos y los paneles de encargo.
Al mismo tiempo, el museo también expone piezas del siglo XIX extraídas del recinto de la Fábrica Pujol y Bausis, conocida popularmente como “La Rajoleta”. Se trata de un centro productor de cerámica modernista del que encontramos muestras en edificios tan singulares de Barcelona como el Park Güell, la Casa Lleó Morera, la Casa Amatller o el Instituto Pere Mata de Reus. En la antigua ubicación de la fábrica Pujol y Bausis, situada a pocos metros de Can Tinturé, los domingos se pueden visitar los restos de diferentes tipos de hornos para la producción de cerámica y una exposición temporal que introduce a la historia de la fábrica.
Climatologia de Esplugues de Llobregat
El clima de Esplugues de Llobregat es mediterráneo, con veranos largos y cálidos, e inviernos cortos y poco fríos. Las precipitaciones se suelen concentrar en los meses de otoño.
Información de la Estación metereologica
Fiestas de Esplugues de Lloobregat
21 de septiembre, San Mateo.
2 de marzo, Santa Susana Jorques.
Esplugues de Llobregat está emplazada en la provincia catalana de Barcelona, en la comarca del Baix Llobregat. Tiene una superficie de 4,6 km2 y se trata de una ciudad que vive principalmente del sector industrial.
Con un ayuntamiento gobernado por el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en las últimas décadas ha pasado de ser una población eminentemente industrial a una ciudad de servicios, próxima a Barcelona y que ha sabido conservar su señas de identidad. Destaca especialmente su singular casco antiguo, único en el Bajo Llobregat con espacios tan pintorescos y románticos como la Calle Montserrat o masías como Can Cortarda, edificio donde residió el Barón de Maldà, autor de la obra clave en la literatura catalana de finales del siglo XVIII, el "Calaix de Sastre". Cabe destacar también la amplia red de parques y zonas verdes de Esplugues como el parque de la Solidaridad, el del torrent d'en Farré o el de Can Vidalet, entre otros. La montaña de Sant Pere Màrtir es el mirador natural del municipio.
Limita con las Poblaciones de :
Barcelona
San Justo Desvern
San Juan Despí
Hospitalet de Llobregat
Cornellá de Llobregat
Longitud: 2º4'45"
Latitud: 41º21'1"N
Historia de Esplugues de Llobregat (en catala)
Un tros de paret de la Torre dels Lleons és, possiblement, l’únic testimoni localitzat que
demostra l’existència dels primers assentaments humans en el nostre terme municipal.
Tal vegada correspondria a les restes d’una vil·la romana emplaçada a la vora de la Via
Augusta, camí principal de comunicació que tindria Esplugues fins a la construcció de la
carretera Reial al segle XVIII.
La documentació més antiga trobada és de l’any 964 i correspon a un testament que parla de
cases, hortes i vinyes situades a Esplugues, sense esmentar però cap nucli de població. No
serà fins l’any 1096 quan es farà la primera delimitació del territori enregistrant una desena de
cases amb una cinquantena d’habitants.
Per documentació del s.XII tenim referències que la família més important correspon als
Picalqués, propietaris d’un castell ( on hi ha la Torre dels Lleons ) i d’una bona part de terres
d’Esplugues. L’assentament d’ Esplugues quedaria articulat sobre dos nuclis fonamentals: el
turó de la Sagrera, on l’església faria d’eix aglutinador , amb masos al seu voltant com Can
Romaneda , Can Cortada o Can Pi; i el nucli derivat del feu de la família Picalqués. Al costat,
també, de l’antiga Via Augusta , hi restaria emplaçat el primitiu hostal de Picalqués. En el seu
entorn hi creixeria el Raval ( desaparegut amb la construcció de l’autopista A-2) , format per les
casetes dels treballadors del feu.
Aquesta distribució demogràfica i urbanística canviarà definitivament a finals del s. XVII com a
conseqüència de la construcció de la carretera Reial o camí Nou ( de Madrid a França )
manada construir ( 1763-5 ) per ordre del rei Carles III
.
La nova carretera desplaçarà el centre de la població ( com ho demostra el trasllat de l’hostal
de Picalqués del Raval a la carretera ) i connectarà el nucli de la vila amb una sèrie de masies
que estaven aïllades.
Progressivament, s’aniran construint casetes de planta baixa i pis amb un petit hort al llarg de la
carretera, amb preferència al cantó N. La majoria de les noves construccions son petites cases
individuals habitades per jornalers del camp.
A pols de l’augment de població aniran sorgint noves necessitats ateses per botiguers, ferrers,
sabaters… Esplugues deixarà progressivament de ser un poble únicament rural.
La situació geogràfica i estratègica d’Esplugues , a la vora de la ciutat de Barcelona i dintre de
l’`ambit del Baix Llobregat, expliquen el bon nombre d’episodis històrics que s’anaren succeint
en el pas pretèrit del temps.
Esplugues, ha esdevingut escenari de lluites i, sobint, camp d’operacions militars atès
l’emplaçament de mirador de la nostra muntanya de St. Pere Màrtir. Noms com el mariscal la
Mothe, en la seva intervenció en la guerra dels Segadors, o el del general Manso en les
conteses napoleòniques i d’altres més lligats al transcurs de les guerres carlines expliquen la
complicitat històrica que Esplugues ha tingut amb la resta del país al compàs dels canvis
socials i polítics.
A tall anecdòtic , assenyalem que l’ordre de bombardeig de la ciutat de Barcelona l’any 1842 la
va firmar Espartero emplaçat a Can Cortada. Des de Montjuic es van llançar un miler de
bombes durant catorze hores.
Esplugues , fins ben entrat el segle XX, tingué com a base econòmica fonamental l’agricultura.
Tot i que la manca de regadiu en una agricultura de secà havia obligat una bona part de la
població a trobar el seu mitja de subsistència en el conreu d’altres terres dels contorns., o bé
esdevenir mà d’obra de les fàbriques dels voltants .
Les primeres referències industrials estan lligades a la ceràmica i tota la producció lligada al
fang aprofitant la qualitat argilosa del sol. En perfecta harmonia conviurien les siluetes
allargassades de les xemeneies de les bòbiles al costat dels camps conreats per la vinya i el
blat. Destaquem la presència de la fàbrica de ceràmica artística Pujol i Bausis “ La Rajoleta “
instal·lada des de mitjan segle passat i de gran renom dins la producció ceràmica artística del
període modernista, especialment.
La millora de les comunicacions, la instal·lació d’aigua , llum i telèfon faran possible
l’emplaçament duran el primer terç de segle de petites fàbriques o empreses familiars.
No obstant això , no serà fins a partir dels anys 50 i 60 quan Esplugues se sumirà en un procés
accelerat i irreversible d’industrialització plena que precipitarà el seu pas de vila a ciutat. La
seva fesomia que, temps enrere , tan havia atret colònies d’estiuejants experimentarà diversos
canvis d’acord amb les transformacions quantitatives i qualitatives de la ciutat
Lugares de interes de Esplugues de Llobregat
La ciudad posee un rico patrimonio histórico-artístico. Un edificio que destaca por su valor e interés monumental es el monasterio de Santa María de Montsió, que cuenta con un claustro gótico que las monjas dominicas (propietarias) trasladaron desde su antigua ubicación. Otro edificio religioso destacado es la iglesia de Santa Magdalena, emplazada sobre una anterior. Entre los edificios civiles cabe resaltar la casa consistorial, de gran belleza, la torre de los Leones, el puente nuevo y C´an Ramoneda.
Castell de Picalquers o dels Lleónos
Fort de Sant Pere Martir
Iglesia Parroquial de Santa Magdalena
Monasterio de Santa María de Montsió
Buscar más monumentos en Esplugues De Llobregat
El Museo de Can Tinture
El Museo Can Tinturé de Esplugas de Llobregat, situado en un edificio construida a finales del siglo XIX por el arquitecto Claudi Duran Ventosa a petición de Joan Tinturé Campreciós, acoge el primer museo monográfico de azulejos de muestra de España. El fondo está formado principalmente por la colección de Salvador Miquel, adquirida en el año 1999 por el Ayuntamiento de Esplugues con el objetivo de preservarla y fomentar su estudio y difusión.
La colección, compuesta por más de tres mil azulejos de distintos estilos y modelos, descubre la importancia como expresión artística y patrimonio cultural del azulejo de muestra, un producto cerámico que sirvió para el revestimiento de las viviendas de Cataluña y del resto de la Península desde la época medieval hasta que se inició la industrialización de su proceso de fabricación. Son los azulejos que se solían colocar en las cocinas, servicios, retretes, bajos de balcón, arrimaderos y contrahuellas, aunque también se utilizaban para enmarcar y agrandar los paneles figurativos y los paneles de encargo.
Al mismo tiempo, el museo también expone piezas del siglo XIX extraídas del recinto de la Fábrica Pujol y Bausis, conocida popularmente como “La Rajoleta”. Se trata de un centro productor de cerámica modernista del que encontramos muestras en edificios tan singulares de Barcelona como el Park Güell, la Casa Lleó Morera, la Casa Amatller o el Instituto Pere Mata de Reus. En la antigua ubicación de la fábrica Pujol y Bausis, situada a pocos metros de Can Tinturé, los domingos se pueden visitar los restos de diferentes tipos de hornos para la producción de cerámica y una exposición temporal que introduce a la historia de la fábrica.
Climatologia de Esplugues de Llobregat
El clima de Esplugues de Llobregat es mediterráneo, con veranos largos y cálidos, e inviernos cortos y poco fríos. Las precipitaciones se suelen concentrar en los meses de otoño.
Información de la Estación metereologica
Fiestas de Esplugues de Lloobregat
21 de septiembre, San Mateo.
2 de marzo, Santa Susana Jorques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario